Em vist al fòrum un dubte, que generalment, és un problema per a molts pares. És bo deixar dormir els fills al llit dels pares?
Aprendre a dormir sol requereix
temps.
Quan es tracta d'un nadó, va bé
que els pares li cantin i el bressol; Més endavant li poden explicar contes o
fer-li companyia abans d'anar a dormir. De mica en mica, aquesta funció que
inicialment fan els pares es pot anar interioritzant i el fill la podrà fer
seva. Alguns infants n'aprenen fàcilment i a d'altres els costa més.
Causes:
- Que un nen dormi al llit dels
pares de forma habitual acostuma a ser un indicador d'alguna dificultat: sent
malestar, neguit, por o ansietat i usa el llit dels pares com a solució ràpida.
- O pot ser un nen controlador, que
no deixa que els pares tinguin la seva intimitat per gelosia.
- Altres vegades, aquesta conducta pot ser
estimulada inconscientment pels mateixos pares: l'infant és usat per minvar la
solitud; o en una parella amb conflictes pot ser utilitzat com a escut que
impedeix una relació més íntima amb la parella.
Llegir per ajudar-lo adormir.se. |
Per a una criatura petita, dormir
implica separar-se dels pares i del seu entorn, quedar-se
sol, i això pot ser difícil. Posar-lo al llit dels pares el tranquil·litza, però no ajuda a resoldre el conflicte. Les
solucions ''més còmodes'' no sempre són les més adients i, a la llarga, que el
fill dormi al llit dels pares repercuteix inevitablement en la vida familiar i
acostuma a ser una font de conflictes.
Seria, doncs, recomanable una actitud sensible i alhora ferma: podem entendre que li costa, però sabem que ho pot fer i l'ajudarem a trobar recursos per encarar aquesta situació que li és difícil. Potser durant un temps es despertarà a la nit i els pares hauran d'aixecar-se per calmar-lo i ajudar-lo perquè se senti estimat i cuidat.
Seria, doncs, recomanable una actitud sensible i alhora ferma: podem entendre que li costa, però sabem que ho pot fer i l'ajudarem a trobar recursos per encarar aquesta situació que li és difícil. Potser durant un temps es despertarà a la nit i els pares hauran d'aixecar-se per calmar-lo i ajudar-lo perquè se senti estimat i cuidat.
La nostra font d’informació ha
sigut la psicòloga clínica i psicoanalista Anna Romagosa Huguet.
Especialista en adults, parelles i famílies, infants i adolescents. Experta amb adopcions.
Especialista en adults, parelles i famílies, infants i adolescents. Experta amb adopcions.
Una bona entrada, molts pares tenen aquest dubte i és bo estar informat.
ResponEliminaGràcies! Tens tota la raó, es bo estar iformat! :)
EliminaBones!
ResponEliminaGràcies per la informació, segur que molts pares ho agrairan!
Aquesta es el nostre objectiu! Gràcies!
EliminaLa veritat és que és un debat que avui en dia encara està obert i és interessant saber-ne les causes i les conseqüències que pot tenir aquest fet.
ResponEliminaGràcies per l'aportació!
Doncs si, és un tema complex! i actualment és un conflicte mol habitual a les families! Gràcies per participar!
Elimina